EL QUE NO ET MATA ET FA SER MÉS FORT!

"El que no et mata et fa més fort"
Aquest és el títol traduït d'una cançó de Kelly Clarkson, però també és el meu lema.
A tots alguna vegada ens ha fet mal la vida, o les persones que ens envolten o fins i tot nosaltres hem pagat conseqüències de mals que hem fet nosaltres mateixos.
Tots aquests mals moments o desgràcies no ens han matat. Oi que no? Aquestes són experiències que  la vida ens posa en el nostre llarg i dur camí. Ens caiem i ens tornem a aixecar perquè desprès de cada tempesta ve el bon temps encara que no sempre sigui una lleugera tempesta o tres o quatre llamps.
Jo, amb catorze anys, no tinc moltes experiències ni molt menys, encara tinc pel davant molts entrabancs però també moltes alegries. Dec reconèixer que la vida m'ha fet aprendre moltes coses a partir dels errors que he comés. Seguiré cometent errades i seguiré aprenent perquè el que no em mata em farà més forta.

PASOS DE ZEBRA

Estic en la borera, vull creuar. M'enfonso en l'altre borera, començo a pensar. Penso en tot. Penso en ell. Em sento sola en aquest fosc carrer. Tinc fred. El carrer està totalment buit i jo estic aquí a punt de creuar, però no ho faig. Només estic pensant, mirant els pasos de zebra que ara són tot un món.
Em vull moure d'aquí, vull creuar, tinc fred. El meu subconscient està concentrat més enllà d'aquestes gruixudes ratlles blanques i ordena al meu organisme que no es mogui d'aquí. Estic sola i trista en aquest buit carrer i estic a punt de creuar els pasos de zebra.

M'observo per dintre

És ben difícil acceptar i encara més dir, les nostres qualitats positives. Estic acustumada a mirar-me amb ulls crítics, sempre mirar els meus defectes i mancances. Em caldria fer més observacions positives com a persona assertiva i deixar de fer tantes crítiques que només amarguen i no beneficien a ningú. Ja era hora de prestar una miqueta d'atenció a les bones qualitats que posseixo.

Ara que hi penso, sóc tota orelles per tothom que es vulgui desfogar, que vulgui parlar de qualsevol cosa, qualsevol tema, expressar els seus sentiments...qualsevol cosa i en qualsevol moment. Presto atenció, escolto, miro i estudio amb tota la màxima precisió cada una de les paraules que surten disparades de la boca d'aquella paraula.

Sóc una persona amb molta imaginació, sobretot imaginació positiva. Sempre trobo la gràcia a les coses, el sentit de l'humor. M'encanta riure, en qualsevol momennt, quan estic enfonsada, trista, passant un mal día... d'alguna manera o altra li trobaré la gràcia.

Per últim, em dec reconeixer, que sóc una persona que cuida molt de les altres persones. Valoro als del meu voltant, si necessiten alguna cosa, sóc la primera en córrer i intentar el màxim possible ajudar. M'agrada preparar-li una infusió a la meva germana quan està refredada, m'encanta fer-li un massatge a la meva mare quan està cansada, li faig el biberó al meu germanet quan té gana... fer aquests fabors i rebre a canvi un profunt gràcies o un inocent somriure no té preu!

TENIR-TE

CINC MOMENTS DE FELICITAT

És difícil destacar de tots els moments viscuts només cinc moments. Però sempre hi ha moments que et marquen per tota la vida, que no pots oblidar mai. Són aquells que quant estàs apurat, tenques els ulls, hi penses  i li dónes algunes voltes i somrius, no fa falta que siguin grans fets com ara viatges, sinó poden ser petits moments que vivim día a día i que sense adonar-nos, són els nostres moments de felicitat. Com ara els que citaré a continuació:

-          Entre tots els moments de felicitat viscuts, el que més destaco és el simple fet de fer qualsevol tonteria que faci somriure al meu germanet, Anas. Quan somriu, sento que he fet feliç amb un petit gest a una criatura tant innocent i tant maca em provoca un plaer immens i un moment de felicitat que cal destacar amb negreta.

-          Un altre moment que recordo sempre, són les experiències viscudes amb les meves amigues;  tant les quedades com les grises tardes de diumenge  que amb elles es pinten de color rosa o les simples tonteries sense sentit que ens fan passar una estona de riures inoblidables.

-          Uns autèntics moments de felicitat són els riure imparables amb la meva germana, que per molt que ens barallem, sempre està allà, per aconsellar-me, guiar-me, renyar-me, a vegades, i sobretot passar amb mi les millors estones.

-          Amb la meva mare, he passat la meva infància, els millors moments de felicitat i les millors experiències. Davant seu, he gatejat i he fet els meus primers passos. Amb ella, he fregit el meu primer ou, la meva primera pizza i la meva primera crep. Tots aquests moments em marcaran per sempre, encara que dit així semblin una ximpleria sense importància, però viscuts han sigut una autèntica felicitat.

-          Per acabar, destacaria els moments quan estic sola, pensant en tot, sobretot en els moments de felicitats, aquell moment en sí, és una moment de felicitat. 

LA BLEUE NUIT D'HIVER

cette nuit, il a fait un froid terrible. J'etait dans ma chambre, j'avais déjá finit mes devoirs et j'etait entraint de chater avec mes amis. Soudaiin, j'ai écouté un bruit dans mon armoir, dans un moment j'avais peur, mais j'ai bien pensé et je suis arrivée a la conclusion que s'été quelque chose que a tomber dans l'armoir.
J'ai fermé mon ordinateur et je suis allée a manger un iaourt. J'ai retourné a ma chambre et je m'ai mis dans mon lit, j'ai fermé la lumiére, après d'un long instint de complete silence, j'ai començé a écouter un spirituel gemisment et il a començé a diminuer lentement. J'avais très très peur, je n'ai pouvé même pas me boujer, ni crier, ni demainder aide. Toute à coup le bruit començer a augmenter une autre foit et il a diminuer lentement avec une voix:
- Imane, il est huit heure, ça va? est-ce-que tu est malade má cherie?
Je suis restée en complete silence pour un instint et finalment j'ai dit:
-Oui maman, j'arrive maintenent a déjeuner...

CREPUSCLE

“hi ha tres coses de les quals estic completament segura: primera que l’Edward és un vamprir segona, que hi ha una par d’ell que anhela beure’s la meva sang i tercera, que estic incondicionalment i perdudament enamorada d’ell."

Crepuscle és una novel·la sentimental fantàstica escrita per l'autora Stephenie Meyer i publicada en el 2005. És la primera part d la sèrie Crepuscle: Crepuscle, lluna nova, eclipsi i a trenc d'alba.Crepuscle ens explica la història de la Bella (Isabella Swan), una jove de disset anys que es muda a Forks, un petit poble de Washington on sempre hi fa mal temps. La raó per la qual hi va a viure és que la seva mare s'ha tornat a casar i ara ha de viatjar molt amb el seu nou marit, que és jugador professional de beisbol. La Bella anirà a viure amb el seu pare, en Charlie, perquè la seva mare pugui anar amb en Phil, el marit.
A l'institut coneix a l'Eric, en Mike, en Tyler, la Jessica i l'Angela, que seran els seus nous amics i li criden l’atenció; tots són pàl·lids i molt bells, i sempre estan apartats de l'altre gent. Són els germans Cullen: Edward, Emmett, Jasper, Alice i Rosalie. Tots els són adoptats per el doctor Carlisle Cullen i la seva dona Esme Cullen.Bella s’acaba enamorant de l’Edward i acaben estant junts. En el desenllaç de la història Bella acava essent atacada per un grup de tres vampirs nómades: Victoria, James i Lauren. Al final l’Edward li salva la vida trient-li de la sang el verí i amb aixó li permet no convertir-se en una vampir.Després de llegir aquest llibre per primer cop m’he tornat una fanàtica o una “crepusculera” com diuen. M’agradat sobretot l’estil de l’autora, ja que fa que l’autor estigui més pendent, més enganxat i també que els fets siguin més emocionants, exactament com si estiguesis mirant una pel·lícula. La història d’amor entre la Bella i l’Edward és tant perfecta que fa que el lector, especialment del gènere femení, desitgi tenir una història com aquesta.